dimarts, 9 de maig de 2017

HEM ANAT AL MERCAT DE LA LLIBERTAT

ANEM A LA PLAÇA!
ANEM AL MERCAT!






El Mercat de la Llibertat de Gràcia és una joia arquitectònica de finals del segle XIX, d'estil modernista i un gran mercat.
El tenim molt a prop .

Hi hem fet una visita per conèixer-lo i per parlar-hi en català.


Algunes  noies van anar a la peixateria i van parlar amb el peixater, el qual els va dir alguns noms de peixos  com la tonyina i el lluç. També van aprendre noms dels mariscs, com gambes i crancs.

- Hola. Bon dia
- Com es diuen aquests peixos?
- I aquest, què és?


El Pedro i l’Andrés  van anar cap a la fruiteria per conèixer alguns noms de fruites, com les maduixes i els mangos i van preguntar els seus preus.

- Com es diu això?
- Què val un quilo de maduixes?


Els nois van anar a la xarcuteria, on van preguntar quins eren aquells aliments  i si n’hi havia d’oferta.

-          Quins productes teniu d'oferta?


Els nois i noies de l’Aula d’Acollida s’ho van  passar molt bé i van arribar a l’escola amb algunes compres.


Els de primer i tercer van anar-hi al dia següent. Fotografiats just abans d'entrar.




Els nois van arribar a la verduleria  i van preguntar sobre algunes verdures. També van preguntar quines són les fruites de temporada.

- Quines fruites són d'aquest temps?



Van arribar a una carnisseria on van preguntar quins eren els aliments més venuts o més recomanats.

- De què és aquesta carn?
- Quina carn es ven més aquesta època?


També volien saber quins preus i noms té cadascun dels aliments



Els nois de primer volien saber com es diuen algunes fruites.

- Com es diu aquesta fruita?
- I aquella d'allí, quin és el seu nom?



La verdulera  va explicar alguns noms i els nois van comprar algunes fruites.

- Què li devem?
- Quant és tot plegat?
- Gràcies. Adéu.


El divendres els  nois van fer una amanida de fruites que va ser molt bona.



El grup de tercer  menjant la macedònia de fruites.



El grup de segon i de primer també va menjar la seva amanida i els va agradar.



Que bo!

Ens ha agradat molt la sortida!

diumenge, 23 d’abril de 2017

LA CELEBRACIÓ DE SANT JORDI A L'INSTITUT





Aquest any en caure Sant Jordi en diumenge hem celebrat la festa uns dies abans.


Com cada any s'han donat els resultats dels Jocs Florals de Sant Jordi. I s'han premiat els guanyadors de les diferents categories de treballs literaris i artístics.



 Els guanyadors de la categoria de narrativa de l'aula d'acollida:

1r Nickely Sauñé

2n Ariana Moreno

3r Alonso Castillo


                                        MOLTES FELICITATS A TOTS!!


Els treballs premiats:


Una finestra per a dos veïns
 
La Dora es una dona que viu sola, en un petit pis del carrer de l’Amistat de Badalona, ella no sol parlar amb els seus veïns, el mínim que parla amb ells és per saludar-los. Un dia la Dora va anar de compres i va arribar a casa molt cansada perquè  al seu edifici és antic i no hi ha ascensor. Es va posar a descansar però no va poder perquè va començar a sentir un soroll a sobre del seu bufet, es va apropar i va veure com va aparèixer un forat a la seva paret i va veure a un noi amb un trepant a la mà. La Dora es va enfadar i li va dir: – Desgraciat!, m’has fet un forat a la paret – El noi es va preocupar i immediatament li va dir: – Perdó, no volia fer-ho, parlaré amb un paleta perquè ho arregli –. La Dora es va tranquil·litzar i va deixar al noi parlar – Em dic Enrico Munts, sóc el seu nou veí – L’Enrico va estendre la mà pel forat i la Dora la acceptar – Em dic Dora.
Un dia l’Enrico la va cridar pel forat a la Dora i li va donar uns geranis amb flors vermelles, la Dora es va sorprendre i es va alegrar. Amb el pas del temps es van tornar molt amics i el dia que el paleta va arribar per arreglar el forat els veïns van decidir fer una finestra sense vidres i així ho  va fer el paleta.
Quan va arribar el Nadal  els dos amics es van ajuntar per celebrar-ho i es van donar regals, la Dora li va donar un jersei blau i l’Enrico li va donar un gat petit de color negre. La Dora es va alegrar i va decidir anomenar-lo Binx i li va posar un collaret amb un cascavell.
Quan l’Enrico es va graduar a la universitat, la Dora va assistir a la celebració i amb la família de l’Enrico i  van fer un dinar molt gran i deliciós.
Al pas del temps la Dora es va emmalaltir i al poc temps es va morir, l’Enrico es va posar molt trist. Més tard la casa de la Dora es va posar a la venda. L’Enrico va anar-hi per netejar i agafar les pertinences més importants d’ella ja que el nou veí arribaria l’endemà. El gat que l’estava cuidant l’Enrico va sortir per la finestra i li va trobar una carta dirigida a l’Enrico, ell la va llegir...

Estimat Enrico:
Aquesta carta és per dir-te que no et trobis trist, sóc molt vella i el meu temps s’està acabant, et demano que cuidis molt de Binx, és molt curiós, li encanta dormir i menjar.  És molt tranquil però és molt afectuós ; sis plau tingues cura de Binx i de tu.
T’estima , Dora.


L’Enrico va tornar a casa molt trist acompanyat de Binx en un braç i en     l’altre amb les coses importants de la Dora.
Al dia següent hi va haver soroll per tot l'edifici per part del nou veí que estava mudant-se. L’Enrico no li va donar gens d’importància perquè es trobava trist per la carta, però va sentir que picaven la seva porta, es va apropar per poder obrir-la i va veure que hi havia una noia pèl-roja d’ulls verds amb un somriure radiant.
-Hola, sóc la Liz, sóc la nova veïna – va dir la noia i li va estendre la mà.
-Benvinguda,  jo sóc l’Enrico - li va respondre una mica nerviós i li va acceptar la mà, aleshores va aparèixer per la porta el gat i va acariciar  la Liz.
-Tinc un dubte sobre el que uneix el teu pis amb el meu, em pots dir per què hi ha una petita finestra sobre del meu bufet? –va dir la Liz.
-És una llarga història – va dir l’Enrico.
-M’ agradaria escoltar-la després - va dir la noia amb un somriure.
-Tinc una idea, vine a sopar a la meva casa i te l’explicaré, què dius? – va proposar l’Enrico.
-Em sembla bona idea, vinc a les vuit – va dir per després anar-se’n a la seva casa.
L’Enrico es va sentir alegre i es va posar a cuinar un deliciós dinar per als dos. Quan van ser les vuit la Liz va picar la porta i l’Enrico va obrir i va veure que ella portava un pastís molt bonic.
-Hola, he portat un pastís de maduixa– va dir la Liz –l’he fet jo – va dir alegre
- Es veu deliciós – va dir ell –endavant, passa també és la teva casa – va dir l’Enrico alegre. – Seu, vaig a portar el sopar – li va dir abans d’entrar a la cuina i immediatament va portar els plats d’espaguetis amb mandonguilles – no cuino gaire bé així que no esperis que sigui el millor plat que has provat – va dir una mica nerviós.
- Jo tampoc sóc la millor cuinera així que han de ser millor que els meus – va dir i va provar l’espagueti. – Esta deliciós! – va dir amb un somriure.
- M’alegro. – Va dir l’Enrico rient – Crec que vols que t’expliqui la història de la finestra, no? – va preguntar. I la Liz li va assentir – D’acord, tot va començar  quan jo vaig arribar a l‘edifici...
I entre riures i somriures l’Enrico li va acabar explicant tota la història sobre la Dora i ell.


Nickelhy Paola Sauñe Ortiz
   



                 Una nova vida


Hi havia una vegada una senyora gran  que es deia Dora,  no tenia familiars ni amics. Era una mica enfadosa, antipàtica. Un dia quan estava  al menjador va  començar a sentir uns sorolls molt forts. Els sorolls no es van sentir més i de sobte a la paret del seu menjador va aparèixer un forat. De sobte, del forat apareix una persona que li diu:  
-Hola sóc l’Enrico, el seu veí nou .
La Dora es va enfadar, però va veure que tenia cara de ser una bona persona. L’Enrico va estirar la mà per saludar-la . Després l’Enrico li regala un test  amb flors vermelles. La Dora va trucar a un paleta per arreglar el forat. Va passar el temps i la Dora i l’Enrico es van fer amics, entre ells es feien favors i s’intercanviaven coses. Va passar un mes i el paleta va arribar. I li van demanar que no arreglés el forat de la paret i el fes més gran com una finestra  sense vidres. Van arribar les vacances i l’Enrico va convidar a la Dora a fer una acampada fora de la ciutat . Van anar amb el cotxe de  l’Enrico i van arribar al  lloc on volien acampar . De tornada a casa el cotxe es va espatllar. Així que van haver de dormir al costat de la carretera. Aquella nit la Dora i l’Enrico van veure els estels més brillants que havien vist mai a la seva vida . Van trucar a un mecànic i els va arreglar el cotxe. Quan estaven a casa estaven parlant per la finestra de la paret, com que als dos els va agradar tant el viatge i volien viure més experiències entre els dos van decidir que a les vacances, caps de setmana i festes anirien els dos junts  a diferents llocs per conèixer–los, conèixer  a nova gent i tenir noves aventures.


Ariana Moreno 


UNS VEÏNS AMB SORT


La senyora Dora viu sola, perquè  no tenia família ni amics .Viu en un pis petit del carrer de l’Amistat, numero 13 de la Ciutat de Badalona
La Senyora Dora va a arribar a casa després de comprar, deixar les bosses de la compra sobre 
una taula i se’n va anar a descansar perquè està molt vella. Després d’una estona un so molt fort 
la va despertar, es va aixecar  espantada i va veure un tros de paret caigut a sobre del bufet. 
La senyora Dora es va enfadar perquè li havien fet un forat a la paret. 
A l’altre costat de la paret estava l’Enrico demanant disculpes pel forat de la paret i li va dir 
que ell ho repararia, però la Dora estava molt enfadada.
Al final l’Enrico va cridar al paleta perquè li faci una finestra al buit de la paret per 
intercanviar coses.
 
 
Després l’Enrico i la Dora es van fer amics i van sortir a prendre el cafè. 
Després la Dora li va explicar que ella no tenia amics  abans, per això que era molt seriosa. 
L’Enrico li diu jo també no tinc amics aquí perquè sóc d'un altre país. 
Llavors l’Enrico li va fer una proposta per anar-se'n de viatge per gaudir de la vida i la Dora
 va  acceptar  perquè mai havia viatjat pel món.
Primer se’n van  anar a França i van veure la torre Eiffel i després van menjar pizza. 
La Dora li va agrair per tot el que feia amb ella i l’Enrico li va dir que la volia
 com si fos la seva mare.
En el segon viatge se’n van anar a Roma a veure els temples històrics de l'època romana
i la senyora Dora estava molt contenta perquè li agradava molt conèixer  coses noves.
Després en el tercer viatge van anar a Itàlia a provar les famoses pastes que les feien allà, i així van estar viatjant per tot el món per conèixer costums de tots els països.
Quan van acabar de viatjar la senyora Dora estava molt feliç perquè ningú hagués fet això per ella mai.
Al dia següent  L'Enrico li va dir que ell ja havia d’anar-se’n al seu país i la senyora Dora es va posar molt trista dient-li que es quedés cuidant d'ella, però ell no podia perquè tenia una família allà al seu país. Els dos es van posar a plorar pel comiat i llavors  l'Enrico li va donar una bona notícia que li deia que ella també podia anar-se'n amb ell, la senyora Dora no dubtà a decidir-se i li va dir que immediatament. 
Llavors l'Enrico la va ajudar a empaquetar les seves coses i se’n van anar d'aquella casa rumb al  país de l'Enrico a viure més aventures.

 
                                                                                            Alonso Castillo




La festa s'ha completat amb actuacions musicals de companys de diversos cursos.

dijous, 9 de febrer de 2017

LA FESTA DE SANTA EULÀLIA


VISITEM L'EXPOSICIÓ "LES LAIES" 
AL PALAU DE LA VIRREINA




En motiu de les festes de Santa Eulàlia vam visitar el Palau de la Virreina on hi havia l'exposició "les Laies", que reunia totes les gegantes de Ciutat Vella de Barcelona.
Vam observar les gegantes i les vam descriure, després també vam dibuixar-ne algunes.




Jo vaig dibuixar la Geganta Òrfena. Ella porta un vestit llarg de color blau. Es una nena.  Porta
Els cabells curts i té un ram de flors a la mà .
Em va agradar aquesta sortida

Sulav Thapa



Vam mirar les gegantes, vam escriure en un dossier i vam dibuixar una geganta. Després el profe va explicar unes coses de la festa de Santa Eulàlia. Després vam caminar pels carrers del voltant i el profe i alguns companys van explicar què va fer Santa Eulàlia. Més tard vam tornar a l'escola.

Jieyu Ye

A l'exposició havíem de fer unes activitats que eren posar el nom de les gegantes, dir a qui representaven, quan se les havia fet i quan van ser renovades. Jo em vaig fer fotos i també vaig fer fotos a les gegantes. En la meva opinió personal el palau on hi havia l'exposició era molt bonic. I les gegantes eren molt boniques i detallades. Al final cadascú va escollir una geganta per poder dibuixar-la.

Ariana Moreno
Quan vam entrar al Palau hi havia molta gent, molts turistes. Tots mirant els gegants. Allí vam fer activitats i vam sortir pels carrers del voltant caminant una mica. M'ha agradat.

Andrés Salazar




Em va agradar l’excursió perquè m’agraden les gegantes. Jo vaig explicar com és la geganta Gal·la. Porta un vestit blanc i vermell i a la mà porta un ram de flors. També porta una corona daurada. Té el cabell  curt i marró.
Després vaig dibuixar la geganta.
Després vam visitar els carrers on va estar Santa Eulàlia. 

Amàlia








Quan vam acabar de veure les gegantes vam anar al barri del Call.  Allí vam recordar la llegenda de Santa Eulàlia. Aquesta història tracta d'una noia de 13 anys que era molt cristiana i en aquesta època els cristians eren perseguits pels romans.  Eulàlia era una noia molt decidida que va tenir el valor de protestar per aquesta situació.

L'emperador de l'imperi romà no estava d'acord amb el que feia Eulàlia i va ordenar als soldats que per desobeir  li fessin tantes tortures com anys tenia. Al final la van crucificar.


Fernanda






Al Palau de la Virreina vaig veure moltes gegantes i vaig apuntar informació de com són.
Vaig dibuixar la que es diu Isabel i també la Marieta.
Aquesta sortida em va agradar perquè vaig aprendre coses noves.

Lydia




Hi havia moltes gegantes, cadascuna tenia una història diferent i representava a un personatge. Totes tenien un cartell  que deia quan es va fer i també quan s’ha fet de nou altra vegada. Una representava Santa Eulàlia, que va ser torturada i llançada cap avall en un tonell amb vidres en un carrer que ara es diu la Baixada de Santa Eulàlia.

I després vam  anar a una plaça que a la guerra van bombardejar, ara ja fa molt de temps i on van morir molts nens petits. També vam passar  pels carrers de la història de Santa Eulàlia

Óscar Castillo


Hi havia gegantes grans i boniques, n´hi havia una que representa Santa Eulàlia que va morir als 13 anys, després de torturar-la i posar-la en un tonell i fer-la caure carrer avall. El símbol de Santa Eulàlia és una creu en forma d’ics (X).

Anurag Dhiman






video